Diedra Blanqueta i dosi de bloc a las Sourlands!

Abans de marxar al Yankee, calia k tornes a escalar després de l'accident de Siurana... Quan dic escalar em refereixo a escalar de veritat en roca, i no en un rocodrom. Decidim amb el Guillem de fer una ultima via com a despedida, aixi que al cap d'una estona va decidir d'anar al Montroig amb l'Orri, a fer la via Diedra Blanqueta(V). Aixi doncs que al mati l'Orri ens ve a buscar i marxem cap al Montroig. Anem amb direccio Balaguer i un cop alli ens dirigim a Vilanova de la Sal, alli agafarem una pista que cada cop sera pitjor que ens portara al sector de la pala alta. Aparquem al coll i ens dirigim a peu de via (desde el coll tornem enrera fins al peu del diedra - es veu clarament - que esta a pocs metres de la pista)La Pala Alta

En Guillem fara de primer, i jo i l'Orri fem de 2n. La vía té 4 llargs i la veritat es que em va agradar bastant.L'Orri asegura mentres en Guillem fa el diedra

No recordo massa quan vam terdar, basicament per que el temps em va pasar bastant rapid entre pujar i escoltar las collonades de L'Orri (versions de cansons etc) pero la resse diu 1:30h. El que si que recordo es que els ultims 30 metres de via son un diedra MOLT guapo. Arriban a final de via

Un cop acabada baixem caminan (20minutets) per darrera fins al coll, on agafem el cotxe un altre cop i entre derrape i derrape arribem a Vilanova de la Sal, desde alla cap a casa. Aquella mateixa nit vaig sortir a fer la despedida amb els del clubmun a barna, el dia seguent amb resaca em faig la maleta, vigilant no deixar-me res, pero com puc desidir el que haig de deixar per tot una any, moltes de les coses que vaig deixar ara mateix las trobo a faltar... Volo cap a New York, i de JFK amb taxi fins a Princeton a on pasare l'any. La casa una mica vella pero el problema no es la casa si no la propiataria (vaia conyas de dona...).

A poc a poc em vaig adeptan i al cap d'uns dies el Guillem pasa a veurens (em fara de "cangur" durant una setmana), aixi que veu el jardi diu que fiquem una slackline - cosa que fem."Em passo els dies fen Slackline(...)"

Em passo els dies fen Slackline, fins que trobo un Roco... el Roco en si es enorme pero per arribar haig de fer 1h de bus i 20 minuts de caminar, pero vaja val la pena, a poc a poc vaig recuparan la forca i la tecninca (la poca que tenia, la que no la tinca la guanyo), pero de momen lo mes guapo que he fet al roco a sigut un V4 molt wapo al 3 o 4 intent. Al roco he conegut a la Tess, la Rebeca i el Chris amb els qui vaig anar a las Sourlands ahir. The Sourlands Reserve es un parc bastant ganso ple de Faig i Maples on hi ha uns quants pedrots bastant guapos per alla el mig. Es el primer cop desde la sortida al Diedra que escalo a l'aire lliure. Aixi que just despres de sortir de la Highschool (la tipica de las peliculas: passadisos llargs amb tequillas als costats, els passadisos plens de gent cada cop que el timbre sona, las cheerleaders amb las faldilletas i el guay de l'insti es el Quarterback de l'equip) la Beca ens ve a buscar amb cotxe (a mi i a la Tess) i anem cap a las Sourlands, un cop al parking agafem el crashpad els gats i el magnes i a fer boulder! caminem una miqueta i arribem als boulders.La Beca fen una trabe

Fen diferents problemas

En Chris a l'ultim pas de la trabe

Fot fred i la pedra esta freda pero aixo no ens impadeix escalar. Al cap d'unes horetas el sol es comenca a pondre i decidim marxar cap a casa.
Doncs apa penyoac, Salut i molta roca

PD: Fa poc vaig veure un video del Sharma molt guapo, el recomano a tothom qui s'el pugui baixar: King Lines