estiu 2006, primeres vies clàssiques

Ara matiex, que estic amb la pota coixa, i una mica aborrit, e pensat que era bona idea, que si havia de fer un blog d'escalada, podia començar per les meves primeres vies en roca, d'aquesta manera, em disposo a explicar més o menys per sobre com va anar no només la meva primera experiència en clàssica, si no en escalada en roca! Fins aquell dia només havia escalat al rocodrom amb els meus colegues... Bueno la primera vía va ser la "The Wall" el nom ve del disc de Pink Floid. El tema és que la nit abans vaig anar a berraques, a disfrutar xD, així que vaig marxar d'alla amb un pet dels grans, i sort que em van acompenyar a casa... així que l'endamà vam marxar els dos amb tren i amb resaca, arribem a montserrat, agafem el cremallera, caminem fins a St. Benet, i mentres tot això pasava ens moriem de calor. Bueno, mon germà decideix que anem a fer com ja he dit la "The Wall", a mi mera tot igual, entra el mal de cap i la calor era com un zombi, vam caminar fins a peu de vía... i... HI HAVIA OMBRE ! quina sort... però acompenyan a la senyora ombre hi havia un grup de 3 nois, que en teoria feien la mateixa vía que nosaltres, però varen acabar fent un 6é que hi ha allà al costat, per que no van fer el flanqueig del principi... ^^ encara recordo els crits del tio que aseguraba cridan al que pujava " Joder Llejkas, k tas acivocat macho! Havies de seguir els parabolts" de mentres pensava... que cony es Llejkas? Bueno, ara teniem la via lliure per nosaltres, i mon germà es disposava a començar, així a poc a poc, vam anar pujan, recordo que amb el mal de cap em vaig veure obligat a fer algun A0. Quan estabem a la segona reunió mon germà em va dir " Joder Jordi, ets un pajaro t'has deixat una cinta abaix..." li vaig respondre que no, i em va dir pos es dels capullos aquells(no recordo que va di exactament) però mon germà estaba picat per que els tios anaven tirant pedres, i va decidir que se la quedaria... Però quan va aribar a dalt, els tios li van demanar perdó, i els i va di que s'havien deixat una cinta. D'aquesta manera disfrutaba jo l'orgull d'haver pujat a dalt de l'elefant, mentres el vent em tocaba la cara, i el cansansi em venia. "Aquest , jordi és el millor moment del dia", em deia mentres es treia els peus de gats. La resta va se baixar, i fer una mica el pajaro a St. Benet, tornar a Sant Cugat, i preperar-se per una altre nit de Barraques, amb concert de Skamarlans. En definitiva, vaig disfruta molt, fent aquella vía, i ara per ara tinc ganes de repetir-la, però aquest cop de primer!
La següent vía que vaig fer, va ser al agost, en èpoques de festa major del poble de Saurí, un poble al costat de Sort. Vam decidir anar a fer "L'últim buril" un V+, del qual no recordo gaire cosa, només que vam trigar molt, i no recordo el per què... Recordo això sí, que vaig tenir un parell de caigudes, res greu en un petit forat que s'havia de pasar, en aquesta vía també recordo que vaig fer algun A0. No recordo aver-la disfrutat massa aquella vía, vaig tenir una mica de por, no sé que va ser exactement, però va provocar que ens retrasessim, i que no o disfrutès tant.
Fins aquí les historietes d'estiu d'en Malutet,
Salut!